L’ordenació dels castells: dificultat tècnica vs estadística – part 2 CASTELLS DE 8

L’ordenació dels castells: dificultat tècnica i estadística

Part 2 – Els castells de vuit

Aquest escrit es proposa donar continuïtat a l’anàlisi encetada sobre les estadístiques de les diferents estructures castelleres en relació al seu ordenament en la taula de punts del concurs. Si en la primera part es tractaven els castells de nou i els anomenats de “gamma extra” –de nou alta i de deu i nets-, aquest segon document es proposa aplicar la mateixa metodologia d’anàlisi als castells de vuit. L’anàlisi es limita expressament a dades “estadístiques” contrastables sobre la realització dels castells i es pretén evitar qualsevol referència a la seva dificultat tècnica.

El període temporal de referència són les 10 darreres temporades -entre 2003 i 2012 inclosos- i, com en l’anterior cas, els tres paràmetres d’anàlisi són: a) les colles que han descarregat o carregat cada estructura; b) el nombre de vegades que s’ha descarregat i carregat el castell; i c) el percentatge d’intents descarregats, carregats i que han quedat en intent fallit –incloent aquí els intents i intents desmuntats.

La informació s’exposa a través de parelles de castells consecutives a la taula i sobre les que en algun moment s’hagi pogut suscitar algun debat en relació al seu ordenament o puntuació.

Com en l’anterior document, l’única intenció es aportar informació addicional sobre la taula –la de debat, no la de punts- per si pot resultar d’interès per algú analitzar algun dels casos en major profunditat, evitant les opinions i valoracions personals tant sobre la seva dificultat tècnica com sobre l’ordenament dels castells a la taula de puntuació.

Sens dubte, l’ordenament dels castells de les gammes de vuit bàsica i de vuit alta genera un consens molt superior que en els castells de nou i superiors i, per tant, els punts de debat són menors tant en quantitat com en intensitat. Tanmateix, de l’anàlisi de les dades sorgeixen alguns aspectes menors que també són interessants de notar.

 

ELS CASTELLS DE 8 DE GAMMA ALTA

4d8A vs  3d8A (i Pd7F)

El 3d8A està situat en les taules d’ordenació per damunt del 4d8A i, per tant, també del 5d8. Després del 5d8A, és el castell més valorat de la gamma alta de vuit.

taula 3d8a 4d8a P7f

Atès que el 3d8A és una estructura poc habitual a les places, la seva comparació amb els altres castells de la gamma no es pot fer pel nombre de colles que l’han realitzat ni pel nombre de cops dut a plaça.

L’únic referent de comparació és el percentatge de castells descarregats, carregats i intents fallits. En aquest sentit, els 3d8A duts a plaça semblen tenir majors garanties d’èxit que els 4d8A. En els darrers 10 anys, el 86% de 3d8A s’han descarregat, per només el 74% de 4d8A. Tan sols un 5% de 3d8A han quedat en intent fallit, pel 12% dels 4d8A.

Per tant, estadísticament parlant, el 3d8A apareix com una estructura que es carregaria i descarregaria amb majors garanties que el 4d8A. Tanmateix, per la seva dificultat tècnica sempre ha quedat ordenat pel damunt del 4d8A en les taules de puntuació.

He inclòs en aquest apartat el Pd7F per la més que curiosa coincidència amb el 4d8A en el nombre de colles que l’han descarregat (7 en els dos casos) i carregat (també 8 en els dos casos). Si bé el Pd7F té majors garanties de ser carregat (96%) que no el 4d8A (87%).

Dades en mà, sembla evident que el “domini” del P6 obre les portes alhora tant al 4d8A com al Pd7F (i al 3d8A en les colles que se’l plantegen).

5d8 vs 4d8A

El 4d8A se situa en les taules d’ordenació i puntuació per damunt del 5d8.

taula 4d8a 5d8

El nombre de colles que l’han descarregat i carregat en aquests 10 anys així semblaria corroborar-ho d’entrada: 7-8 colles pel 4d8A contra 11-12 colles pel 5d8. Com també el percentatge de castells descarregats (89% dels 5d8 per 74% dels 4d8A) i d’intents fallits (nomes un 7% en el 5d8, per un 12% en el 4d8A).

Tanmateix, una anàlisi més detallada permet introduir alguns matisos sobre la inicialment important diferenciació entre aquests dos castells.

Un primer matís evident és que les taxes de castells descarregats i intents del 5d8 són llunyanes de les del 4d8A, però per contra molt similars a les del 3d8A, castell que se sol situar per damunt del 4d8A. Així, es descarreguen el 89% de 5d8 pel 86% de 3d8A; i queden en intent un 7% de 5d8 per tan sols un 5% de 3d8A.

Per tant, les taxes d’èxit en els intents són molt similars entre 5d8 i 3d8A com per justificar una gran diferència en la seva puntuació.

El segon fet es dedueix de la incorporació d’un nou paràmetre d’anàlisi: l’evolució del nombre de colles que han realitzat aquests castells al llarg dels anys, deixant per un moment la foto fixa per passar a l’evolució recent.

evolucio 5d8 4d8A

D’aquest gràfic d’evolució en els 10 darrers anys podem evidenciar dos matisos prou rellevants:

a) El 4d8A presenta fortes oscil.lacions entre anys en el nombre de colles que el descarreguen -o el carreguen-, degudes al “domini” o la “pèrdua” dels pilars de sis i de set. És, per tant, una estructura difícil de consolidar al llarg dels anys: si bé al llarg dels 10 anys l’han carregat fins a 8 colles, en un sol any mai l’han carregat més de 6 (l’any 2008). Tot i la gran variació entre anys, en els darrers s’observa una certa tendència a que menys colles el puguin portar a plaça.

b) El fet més significatiu és que el 5d8 s’havia mantingut en unes xifres molt estables d’entre 6 i 7 colles i el creixement fins a les 11-12 colles actuals és molt recent: s’inicia el 2010 (8 colles) i esclata la temporada passada de forma sorprenent, amb fins a 11 colles que el descarreguen i 12 que el carreguen, fet insòlit en la història.

La comparativa entre les dues estructures -sobretot a l’hora d’ordenar-les en una taula- és doncs molt complexa. El 4d8A depèn d’un factor variable com és el domini del pilar –i per tant amb pujades i baixades anuals de les colles que el realitzen-, mentre el 5d8 ha experimentat una tendència al creixement molt important en els dos darreres anys molt i caldrà veure com evoluciona. La hipòtesi més versemblant és que moltes de les colles que han assolit el 5d8 recentment puguin assolir també la gamma bàsica de 9 en els anys propers.

Això porta a una necessària comparació entre el 5d8 i els castells de la gamma bàsica de 9.

5d8 vs gamma bàsica de 9

taula 5d8 C9B

Com es llegeix a la taula, el 5d8 és a dia d’avui un castell a l’abast de més colles (11-12) que no pas els castells de la gamma bàsica de 9 (8-9). El 5d8 també presenta unes taxes d’èxit molt més favorables que els castells bàsics de 9: descarregats 89% vs 73-74%; o intents 7% vs 14-17%). Fins aquí semblaria que no hi ha dubte sobre l’existència d’un salt qualitatiu i quantitatiu molt destacat entre el 5d8 i la gamma bàsica de 9.

Tanmateix, aquesta taula per si sola ja suggereix una primera puntualització:  el 3d9F –un castell tècnicament molt superior al 5d8- s’ha intentat més vegades a plaça que el 5d8: 639 intents de 3d9F contra 521 intents de 5d8; i malgrat la seva dificultat, fins i tot s’ha assolit carregar i descarregar més cops el 3d9F que el 5d8: 472 per 463 descarregats, i 548 per 486 carregats.

És a dir, el termes absoluts, el 3d9F és un castells més habitual de veure a les places que el 5d8, fet que no deixa de resultar un tant paradòxic.

Però en el  gràfic anterior hem vist com el nombre de colles que fan el 5d8 ha crescut extraordinàriament en els tres darrers anys. Per tant convè preguntar-se; quina era la situació abans del boom del 2010?

evoucio C9B 5d8

Com s’aprecia en el gràfic, l’evolució comparativa de les colles que fan castells de 9 bàsics i que fan el 5d8 és extraordinàriament complexa al llarg d’aquests deu anys:

a) Al llarg de tot el període 2004-2011 (excepte el 2005 i 2010) sempre hi ha hagut més colles capaces de carregar un castell bàsic de nou que no pas de carregar un 5d8. Els anys 2008 i 2009 són especialment evidents: per 8 colles que descarreguen castells de 9 tan sols 6 descarreguen el 5d8. D’aquí es podria deduir que la dificultat estadística d’assolir un 5d8 ha estat  superior a la d’un castell bàsic de 9 fins fa un parell d’anys.

b) És només en l’any 2012 en que es produeix un important increment i diferenciació del nombre de colles capaces de carregar o descarregar un 5d8 respecte les que assoleixen castells bàsics de 9.

Per tant, si utilitzem estrictament el paràmetre del nombre colles que fan un castell, el 5d8 estaria estadísticament en el mateix nivell que el 3d9F o el 4d9F i no per sota –durant molts anys fins i tot ha estat per damunt-. Aquest fet no es trenca fins el 2012, però molts indicis fan pensar que les colles que han “estrenat” 5d8 aquest darrer any podrien “estrenar” els castells bàsics de 9 l’any 2013 i tornar a anivellar-se el nombre de colles, que fan 3d9F i 5d8 -si més no això fan pensar els assajos i fins i tot intents que ja s’han fet.

En conclusió, estadísticament el 5d8 estaria a un nivell similar al 3d9F i 4d9F tant pel que fa al nombre de colles, com pel que fa al nombre de cops que es veuen a plaça. L’única diferència la trobem en la taxa d’intents descarregats o d’intents fallits on si es demostra la major dificultat dels castells bàsics de 9, fet que justificaria una ordenació superior, però potser tant com el “salt de gamma” actual. No de bades la clàssica actuació que rep el malnom de “tripleta màgica” incorpora el 5d8 amb dos castells bàsics de nou.

5d8 vs  2d8F

En l’actual taula d’ordenació el 5d8 queda situat molt per damunt del 2d8F. Entre ells s’intercalen el Pd7F i el 7d8, i un 5d8(c) està més valorat que el 2d8F(d).

taula 5d8 2d8f

En el conjunt del període 2003-2012 s’aprecia una clara diferència entre 5d8 i 2d8F pel que fa al nombre de colles que els han assolit: 11-12 el 5d8 per 17-20 el 2d8F.  Com també pel que fa al nombre de castells descarregats: 463 cops el 5d8 per 676 cops el 2d8F.

Per contra, els resultats percentuals dels intents mostren un clar contrast -degut a la major “fragilitat” o “inestabilitat” del 2d8F-. El percentatge de 2d8F descarregats és força inferior al dels 5d8 (82% contra 89%);  els 2d8F que queden en intent fallit són un 10%, per un 7% dels 5d8; però sobretot la diferència és significativa en els castells que queden només carregats, el doble de 2d8F (8%) que de 5d8 (4%).

És a dir, un cop convertit en intent vàlid, el 5d8 té moltes més probabilitats d’acabar sent descarregat (una diferència de 7%), mentre el 2d8F té força més probabilitats de quedar en intent o intent desmuntat (un 3% més) i sobretot de quedar en només carregat (un 4% més, doblant el percentatge dels 5d8).

evoucio 5d8 2d8f

La diferència en el nombre de colles que assoleixen una i altra estructura  s’ha mantingut força estable al llarg dels darrers 10 anys; i quan l’any 2012 ha incrementat el nombre de colles que assolien el 5d8, també ho ha fet notablement el de colles que feien 2d8F.

Tanmateix, és important destacar un fet: la diferència entre les colles que descarreguen i les que només carreguen el 2d8F ha tendit a incrementar en els darrers tres anys. Dada que reforça el fet abans indicat de què un 2d8F presenta taxes de descarregats força inferiors al 5d8.

Aquest fet podria obrir una nova línia de reflexió sobre el concepte original de la taula desc.20 i reforçat en la taula 2012, segons les quals qualsevol castell carregat té un valor en punts corresponent al 80% que el mateix castell descarregat (excepte els 5dXA que valen un 98%).

En aquest sentit, casos com les estructures de dos o torres demostren estadísticament un fet de tots conegut: que hi ha castells que un cop ja carregats són més difícils d’arribar a descarregar-se que d’altres per la seva “fragilitat” o “inestabilitat”. El cas del 2d8F demostra aquesta hipòtesi tant si analitzem els castells que queden només en carregats –i fins i tot només en intent- com si analitzem el nombre de colles que tan sols han assolit carregar-lo però han arribat a descarregar-lo mai.

Aquest fet empíric podria qüestionar l’aplicació linial a totes les estructures d’aquest 80% de “descompte” entre un castell descarregat i el mateix carregat, i estudiar vies que reflectíssin millor la diferent dificultat de descarregar uns o altres castells un cop ja carregats, tendint a un percentatge variable en funció de l’estructura de 2, 3, 4 o 5.

Breu nota sobre el 7d8

El 7d8 es va introduir a la taula de puntuacions el 2012 i està intercalat per damunt del Pd7F (i per tant del 2d8F) i per sota del 5d8.

taula 5d8 7d8

El 7d8 presenta una mostra de casos encara molt poc significativa com per fer una comparació estadística respecte els castells actualment superior (5d8) i inferiors (Pd7F i 2d8F) i fóra bo esperar a que més colles l’hagin intentat abans d’entrar en anàlisis bàsades en xifres.

La primera evidència és que les 7 colles que ’han inentat l’han descarregat. Encara més, els 22 intents vàlids que se n’han fet s’han acabat descarregant. Per a alguns, aquest fet podria  portar a traure “valor” a aquesta estructura i, com algunes veus suggereixen, resituar-lo per sota del 2d8F.

Però tampoc es pot obviar que totes les 7 colles que han intentat aquest castell han carregat el 5d8 en la mateixa temporada; i que de les 7, 6 també han assolit castells de 9. Per tant, el grau d’èxit en aquesta estructura es podria deure també en part a que fins ara només l’han intentat colles que tenen castells de nivells superiors.

La valoració estadística real del 7d8 només es podrà començar a fer quan l’intentin colles que han carregat el 2d8F però no el 5d8, o colles que ni tan sols hagin carregat el 2d8F. Fins aleshores sembla raonable mantenir una certa prudència sobre l’ordenació d’aquest castell en les taules de puntuacions, si més no en base a dades estadístiques.

ELS CASTELLS DE 8 DE GAMMA BÀSICA

2d8F vs  3d8

L’actual taula de puntuacions situa el 2d8F i el 3d8 en posicions intercalades entre ells, de forma que el 2d8F(d) està per damunt del 3d8(d), però el 3d8(d) queda per damunt del 2d8F(c).

taula 2d8f 3d8

Aquesta situació intercalada es reprodueix gairebé fil per randa si analitzem el nombre de colles que han carregat un i altre castell en els darrers 10 anys. Així, el 2d8F l’han descarregat 17 colles; el 3d8 l’han descarregat 18; i el 2d8F l’han carregat 20 colles; però sorprenentment el 3d8 l’han carregat 19 colles, una menys que el 2d8F.

D’entrada resulta sorprenent que més colles hagin carregat el 2d8F que no pas el 3d8.

Seguint amb l’anàlisi de les colles que han fet les dues estructures, 2d8F i el 3d8 es troben en una situació de gran igualtat: 17(d)-20(c) pel 2d8F i 18(d)-19(c) pel 3d8. Estadísticament sembla clar  que queden enquadrats en un grau de dificultat similar, si més no d’entrada.

En contrast, però, el 3d8 sovinteja molt més a les places: pràcticament s’han vist el doble de 3d8 que de 2d8F: 1207(d)+57(c) del 3d8 per 676(d)+68(c) del 2d8F. Fet que trenca la igualtat que es derivaria del nombre de colles que els han assolit. És a dir, quan una colla té un d’aquests dos castells repeteix més sovint el 3d8 que no el 2d8F, que tira més esporàdicament. Això malgrat que el 3d8 pot veure reduida la seva presència a plaça per la “incompatibilitat” amb el 3d9F, el castell de 9 més sovintejat.

En conclusió, tots dos castells el poden assolir el mateix nombre de colles, però s’executen el doble de 3d8 que de 2d8F, fet que és conforme amb l’ordinalitat de la taula.

Un altre element concordant amb l’status que actualment s’atorga als dos castells és el fet que el 2d8F presenta més dificultats per ser descarregat. És a dir, un 8% dels intents queden en només carregats, mentre només el 4% d’intents de 3d8 queden carregats (proporcionalment la meitat). Fet que confirma la major dificultat de l’estructura de 2 o torre fins i tot un cop carregada.

En contrast, convé remarcar que sempre hi ha hagut una diferència substancial entre les colles que descarreguen el 2d8F i les que només el carreguen. Per contra, el en cas del 3d8 pràcticament totes les colles que el carreguen també el descarreguen en la mateixa temporada i és difícil trobar casos de colles que en un mateix any hagin deixat el 3d8 en només carregat.

D’aquí es dedueix que mentre la diferència entre carregar i descarregar un 3d8 és estadísticament poca, sí que hi ha una diferència subtancial de dificultat entre carregar i descarregar un 2d8F. Fet que no es veu reflectit a l’actual taula de valoracions.

evoucio 2d8f 3d8

Però aquesta paritat de colles entre el 2d8F i el 3d8 no ha estat sempre així al llarg de tot el període 2003-2012. Ben al contrari, és un fet recent associat al creixement de les colles.

Fins l’any 2008 hi havia sempre una diferència notable entre el nombre de colles que feien el 3d8 (c) i (d), que estava entorn de les 12-14, respecte les que carregaven el 2d8F, que eren sempre menys, entorn de les 10-11. Diferència que s’accentuava respecte les que arribaven a descarregar el 2d8F, entorn de 8-10.

Durant anys va ser habitual que hi hagués unes 4 colles que feien el 3d8 però ni tan sols carregaven en 2d8F, i fins a 6 més respecte les que el descarragaven.

Per tant la paritat del conjunt de període és deguda als darrers anys i no a la perspectiva de 10 anys. Fins fa un parell d’anys sí que hi havia una diferència notable entre les colles que carregaven el 2d8F i les que descarregaven el 3d8.

Aquesta dada estadística contravenia clarament la taula de punts que atorgava major valor a un 3d8(d) que a un 2d8F(c).

3d8 vs  4d8

Actualment, la taula de puntuacions estableix un important salt de nivell entre el 3d8 i el 4d8, de forma que un 3d8(c) està més valorat que un 4d8(d). Aquest salt és també en part induït pel fet de què el Pd6 queda intercalat entre ambdós.

taula 3d8 4d8

Tant el nombre de colles que realitzen una i altra estructura, com el nombre total de castells que se’n veuen a plaça confirmen aquest important de nivell entre ambdós castells.

En aquests 10 anys fins a 25 colles ha descarregat el 4d8 (i 4 més l’han carregat), mentre el 3d8 tan sols l’han descarregat 18 (i carregat una més).

A plaça s’han descarregat 1.536 (+80c) 4d8 contra només 1.207 (+57c) 3d8.

Però com sempre hi ha una nota de contrast. En aquest cas la paradoxa és que, malgrat el 3 es suposa una estructura més fràgil i inestable, sorprenentment el 3d8 té unes taxes d’èxit molt superiors al 4d8. Això és així tant pel que fa a percentatge de castells que arriben a descarregar-se com pel de castells que queden en intent o intent desmuntat.

Així, mentre el 88% de 3d8 es descarreguen, del 4d8 només se’n descarreguen el 80%; i si del 3d8 només un 8% són intents fallits, en el 4d8 aquesta xifra arriba fins el 16%, proporcionalment el doble.

Aquestes dades que semblen contravenir l’evidència tècnica de què el 4 és una estructura més estable que no pas el 3 i estadísticament aproxima la dificultat entre ambdós castells, quan la taula de valoracions els diferencia extraordinàriament.

evoucio 3d8 4d8

En aquesta parella d’estructures la diferència entre el nombre de colles que els realitzen evoluciona de forma força paral.lela al llarg dels anys: quan incrementen les colles de 3d8 també ho fan de forma proporcional les de 4d8.

4d8 vs  2d7

En la taula de punts actual, el 4d8 i el 2d7 estan contemplats com a castells gairebé iguals, amb un petit avantatge per al 4d8. Cal tenir present que un 2d7(d) està valorat molt més aprop del 4d8(d) (18 punts de diferència) que no pas del 4d8(c) (60 punts de diferència).

taula 4d8 2d7

Les estadístiques només confirmen aquest paral.lelisme fins a cert punt, però hi ha tres elements de contrast importants que ho contravenen.

a) El nombre de colles que han descarregat el 2d7 en 10 anys és superior al de colles que han carregat el 4d8: 29 colles han carregat el 4d8 (25 l’han descarregat), mentre un total de 31 colles han carregat el 2d7 (34 l’han carregat).

El nombre inferior de colles que han carregat el 4d8 (29) respecte les que han descarregat el 2d7 (31) no semblen donar suport estadístic al fet de què un 2d7(d) estigui valorat molt damunt del 4d8(c) en l’actual taula de punts.

b) Malgrat que el 4d8 és una estructura molt més estable que el 2d7, els percentatges de castells descarregats i intents mostren estadísticament una major dificultat del 4d8 respecte del 2d7. De tots els intents de 4d8 tan sols un 80% es descarreguen, mentre que del 2d7 se n’arriben a descarregar el 83%. I encara més evident, de tots els intents de 4d8 el 16% queden en intent o intent desmuntat, fet que tan sols es dóna en el 10% dels intents de 2d7. En conclusió, les taxes d’èxit dels intents mostren estadísticament una dificultat notablement superior del 4d8 respecte del 2d7.

Aquestes dues dades mostren que, estadísticament, el 4d8 és un castell més difícil d’assolir que el 2d7.  Com demostren que carregar un 4d8 és estadísticament més difícil que descarregar un 2d7. Dades que, un cop més, no coincideixen amb l’actual ordenació i valoració d’aquests castells en la taula de puntuacions del concurs i del seu rànquing d’accés.

c) En un altre ordre de coses, tant en el 4d8 com en el 2d7 s’evidencia una diferència significativa entre les colles que arriben a descarregar-los o només els carreguen el castells: 4 colles de diferència en el cas del 4d8 i 3 en el cas del 2d7.

A més, en el cas del 2d7 –com ja succeïa amb el 2d8F- hi ha un nombre important de castells que tan sols queden en carregats. Val per tant la mateix observació feta respecte el 2d8F: les estadístiques d’execució dels intents confirmen que hi ha estructures que un cop carregades són més difícils de descarregar que d’altres, particularment les estructures de 2 o torres.

Per tant, la lògica de la taula de puntuacions en què tots els castells descompten per igual un 20% en cas de quedar només carregats no s’ajusta a les dificultats diferencial de cada estructura, doncs hi ha casos en que un cop carregat la descarregada té altes probabilitats d’èxit i d’altres, com el el 2d7 i el 2d8F, en que el risc de caiguda a la descarregada és força més elevat. Tanmateix això no es tradueix en la taula de valoracions, en aplicar-se el 80% de forma generalitzada.

evoucio 4d8 2d7

El gràfic de l’evolució temporal mostra com sempre (tret del 2011) hi ha hagut menys colles capaces de carregar un 4d8 que no pas de descarregar el 2d7 i que, per tant, aquesta dada no és producte dels darrers anys d’expansió –com succeïa en altres castells-, sinó que és un fet permanent al llarg de tot el període de 10 anys.

Un altre element a destacar és que tots dos castells han evolucionat de forma força paral.lela, de forma que a mesura que han crescut les colles amb 4d8 també ho han fet les de 2d7, amb l’excepció dels anys 2005 i 2005 en que es va obrir una important escletxa entre unes i altres.

El gràfic reforça també la idea abans expressada que en aquests dos castells sempre hi ha una diferència significativa entre el nombre de colles que el descarreguen i que només el carreguen i que, per tant, és important que l’ordenació -o una eventual valoració- tingués en compte aquesta diferència entre carregar i descarregar el castell. Fet que hem vist anteriorment no es produeix en el mateix grau en altres estructures.

Breu nota sobre el Pd7F i el Pd6

taula 8 pilars

Com s’ha indicat en la introducció, aquests documents han obviat l’anàlisi dels pilars per la seva especificitat i la dificultat d’inserir-los en una ordenació dels castells amb criteris estadístics. La forma en què s’intercalin ha de ser estrictament en base a criteris de dificultat tècnica valorats subjectivament pels propis castellers –Be, en el fons, en tots els altres castells també cal aplicar aquesta única màxima, evidentment-. En qualsevol cas la seva anàlisi comparativa amb les altres estructures presenta gran complexitat.

A més, com també s’ha indicat abans, els pilars poden presentar una gran variabilitat d’un any a un altre en una mateixa colla, pel que fet que són l’estructura més dependent d’unes poques persones fàcilment individualitzables. És per això que el nombre de colles que “tenen” el pilar pot variar molt d’un any per l’altre.

Un darrer element a considerar és que el fet de “tenir” un pilar de sis sòlid (és a dir, descarregat en diverses ocasions en un any) obre la porta a tot un ampli ventall de castells superiors com el Pd7F, el 4d8A i el 3d8A que són directament dependents de l’existència o no del pilar.

Com ja ha estat dit abans, el Pd7F presenta una interessant correspondència amb el 4d8A pel que fa al nombre de colles que l’assoleixen, tant en el conjunt dels 10 anys com any a any.

evoucio P7 P6

Les taules permeten veure la variabilitat del nombre de colles amb pilar d’un any a l’altre, amb l’afegit que aquestes colles no són necessàriament les mateixes un any i el següent. Per exemple, si 8 colles han arribat a carregar el Pd7F tan sols 5 ho han fet en un mateix any, si 12 colles han descarregat el P6, el màxim en un any van ser 8, etc.

Si atenguéssim només al criteri del nombre de colles que han carregat o descarregat les diferents estructures, el Pd6 quedaria situat immediatament per damunt del 2d8F i immediatament per sota del 5d8.

Sense desmerèixer ni un bri el mèrit dels pilars de mèrit –i aquí sí que val la redundància-, el que resulta evident és la seva irregularitat en el temps fins i tot dins d’una mateixa colla –excepte en una sola colla, que és l’excepció- i, per tant, la seva extrema dificultat d’intercalar-los entre les altres estructures en una ordenació dels castells –i en conseqüència la seva puntuació-, fet que hauria portar a ser prudents al respecte.

GRÀFICS RESUM

Tot plegat queda millor resumit en aquests tres gràfics que relacionen els punts en la taula del concurs i rànquing d’accés 2012 amb l’evolució, castell a castell, dels tres paràmetres principals emprats en l’anàlisi: 1) colles que l’han descarregat o carregat; 2) nombre total de castells descarregats o carregats; 3) percentatge d’intents no reeixits –intents i intents desmuntants- i d’intents no descarregats.

Millor mirar-se bé aquests tres gràfics que no llegir-se tot que hi ha al damunt i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions o reflexions.

Acompanyo les taules-resum d’unes molt breus notes. Les sigles TP es refereixen a la taula de puntuacions del concurs i el rànquing.

1. Punts vs Colles (carregat i descarregat)

grafic resum 8 castells

Respecte els salts significatius en el nombre de colles que realitzen cada castell:

– hi ha un salt important entre el 2d7 i el 4d8, no ben reflectit a la TP

– hi ha un salt important entre el 4d8 i el 3d8 potser de magnitud superior al de la TP

– el nombre de colles que fan 3d8 i 2d8F és molt similar, mentre la TP assenyala un salt qualitatiu

– la quantitat de colles que fan 5d8 és molt similar a les que fan castells bàsics de nou i fins i tot era inversa fins fa dos anys, tanmateix la TP estableix un important salt de gamma

2. Punts vs castells assolits

grafic resum 8 colles

Respecte a la quantitat de castells assolits:

– el 4d8 és més freqüent a plaça que el 2d7 i tanmateix té una valoració superior a la TP

– hi ha una diferència importantíssima de 3d8 respecte 2d8F (pràcticament el doble), mentre a la TP tenen valoracions similars

– la diferència entre 5d8 i 2d8F vistos a plaça és molt menor al salt de puntuació a la TP

– el 3d9F és més freqüent a plaça que no el 5d8, tot i haver-hi un salt de gamma entre tots dos a la TP

3. Punts vs intents no reeixits

grafic resum 8 intents

Respecte al percentatge de castells que queden en intents i de castells descarregats:

– El 4d8 té taxes d’assoliment molt inferiors a les del 2d7, malgrat a la TP tenen valors pràcticament idèntics

– El 4d8 té taxes d’assoliment molt inferiors al 3d8, si bé a la TP el 3d8 forma part d’una gamma superior al 4d8

– El 2d8F té taxes d’assoliment molt inferiors al 3d8, si bé a la TP tenen valoracions pràcticament idèntiques

– El 5d8 té taxes d’assoliment molt superiors al 2d8F, si bé a la TP el 5d8 forma part d’una gamma molt superior al 2d8F

4) Percentatges d’assoliment: intents, carregats i descarregats

percent exit

– el 4d8 és l’estructura amb major percentatge de castells que queden només en intent o intent desmuntat (contravenint la lògica de què és l’estructura que tècnicament té una millor defensa)

– el 2d7, el 2d8F i el 4d8A presenten percentatges alts d’intents, però sobretot són els que tenen majors percentatges de castells només carregats i no descarregats, fet diferencial no contemplat a la TP

– el 3d8 i el 5d8 són els castells estadísticament més “segurs” amb menor percentatge d’intents i menor percentatge de només carregats, per tant amb els més alts de descarregats

Continuarà…?

Fins aquí l’anàlisi estadística dels castells de vuit –tant de gamma bàsica com alta- en relació a la seva ordenació en les taules de valoració de castells.

Les dades dels castells de set –bàsica i alta- estan preparades, però em penso que al redactor ja no li queda esma per fer un tercer exercici d’aquesta manera. Veure’m en els propers dies.

Anuncis

2 comentaris

  1. Lluis Esclassans i Castellet · · Resposta

    Quina currada!!!
    Pots fer el mateix sens els Castellers de Vilafranca?Crec que ens donaria una idea molt més real de la dificultat dels castells.
    Moltes gràcies

  2. Es podria provar. En xifres absolutes tindria sentit fer una comparativa per als castells superiors al 3d9f. En percentatges de resultats la comparativa es podria fer des de la gamma alta de vuit. A veure si trobo el temps, perquè com bé dius això va ser una currada 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: