L’ordenació dels castells: quan la dificultat tècnica i l’estadística no acaben d’encaixar. Part 1 – Els castells de nou

L’ordenació dels castells: quan la dificultat tècnica i l’estadística no acaben d’encaixar

Part 1 – Els castells de nou

Cada dos anys, la revisió de la taula puntuacions del concurs –i ara també del rànquing què hi dóna o trau l’accés- obre la capsa dels trons de l’ordenació i puntuació dels castells dins de la taula concursal. I el debat sobre la major dificultat tècnica d’uns o altres castells ja està servit durant unes quantes setmanes, sobretot les posteriors a la publicació del nou sistema de puntuació.

Sovint ens trobem que la dificultat tècnica d’un castell, tal i com ha estat consensuada per grup de representants de les principals colles i de savis en la matèria, no acaba d’encaixar amb la quantitat de vegades que veiem aquest castell a plaça, ja sigui pel nombre de colles que el fan i el desfan, per les vegades que s’intenta o pel grau d’assoliment complet, parcial o nul de la construcció.

Amb aquests apunts no em proposo donar cap mena d’opinió ni de valoració personal al respecte –els experts reunits a la Comissió Assessora són els que més en saben i en saben realment moltíssim-, sinó tan sols oferir algunes dades comparatives entre castells. Em remeto estrictament a un exercici d’estadística menor –gairebé de recompte-, sempre només a tall informatiu i evitant expressar qualsevol valoració o opinió tècnica sobre la dificultat tècnica de les diferents construccions. L’únic objectiu és posar més informació sobre la taula per si pot resultar d’utilitat a algun casteller o aficionat a l’hora de reflexionar sobre la qüestió, si és que té la paciència de llegir-s’ho.

Al llarg del document utilitzo tres indicadors bàsics: el nombre de colles que han descarregat i carregat cada estructura; el nombre absolut de cada castell fets a plaça; i el grau d’assoliment d’aquests, és a dir, els percentatges de descarregats, carregats i intents o intents desmuntats. Amb aquestes dades bàsiques es comparen parelles o grups de castells sobre els que en algun moment s’ha obert un debat respecte la seva ordenació a la taula.

Per fer-ho, em limito a les dades del període 2003-2012. D’una banda, per quadrar-ho amb una sèrie d’exactament deu anys –que hauria de reflectir prou bé el present i passat immediat; i de l’altra, per no introduir en les comparatives la distorsió que podria representar un període històric de grans fites castelleres com va ser entre 1998 i 2002.

Anirem repassant les dades d’algunes parelles de castells, per ara evitant les situacions més complexes com són els castells poc freqüents –construccions que encara s’han vist poc a plaça i no permeten disposar de sèries estadísticament fiables- i deixant fora també els pilars per la seva especificitat i dificultat d’intercalar en l’ordenació de les construccions. No descarto tornar sobre aquests dos elements en els propers dies o setmanes.

ELS CASTELLS DE GAMMA EXTRA

3d10FM vs  2d8net vs  4d9net

colles Total castells %  resultats

desc

carr

desc

carr

I+ID

total

desc

carr

I+ID

3d10FM

0

2

0

6

17

23

0%

26%

74%

2d8

1

3

5

6

12

23

22%

26%

52%

4d9

1

2

2

5

8

15

13%

33%

53%

Les dades evidencien una important diferència del 3d10fm respecte els altres dos castells, tant pel que fa nombre de colles que l’han assolit, al nombre de descarregats i carregats, i en particular al percentatge que han quedat en intent.

Tanmateix, les diferències en dades entre el 2d8(sf) i el 4d9(sf) són només molt de matís. De fet, el 2d8, que és considera de major dificultat tècnica que el 4d9, l’ha carregat una colla més que no pas el 4d9; ha estat descarregat en 5 ocasions contra 2; i carregat en 11 contra 7. Fins i tot pel que fa als resultats, si bé els tots presenten una taxa pràcticament idèntica d’intents fallits (intents + intents desmuntats) entorn del 52-53%, el 2d8 té una taxa de descarregats molt superior al 4d9: 22% vs 13%.

En definitiva, en els darrers deu anys, el 4d9 presenta uns registres de major dificultat que el 2d8: tant pel nombre de colles que l’han carregat, pel nombre vegades que s’ha carregat i descarregat, com pel percentatge d’intents descarregats. Tanmateix, en la taula del concurs està considerat de major dificultat tècnica el 2d8 que el 4d9.

3d9FA vs  4d9FA vs  5d9 vs  vs  Pd8FM vs  2d9FM

Deixo inicialment al marge el 7d9F, el 3d8xS i el 9d8 perquè són castells encara poc vistos a plaça com per fer una comparativa estadística amb els altres castells de la gamma. Excepcional­ment incloc el P8FM atès que si més no permet una comparativa pel que fa al nombre de colles que l’han realitzat.

colles Total castells %  resultats

desc

carr

desc

carr

I+ID

total

desc

carr

I+ID

3d9FA

1

2

5

2

5

12

42%

17%

42%

4d9FA

2

2

17

6

13

36

47%

17%

36%

5d9F

5

5

16

18

29

63

25%

29%

46%

P8FM

3

3

31

13

7

51

61%

25%

14%

2d9FM

4

4

48

20

25

93

52%

22%

27%

3d9FA vs 4d9FA

Si bé el 3d9FA és una estructura que sovinteja molt menys a les places que el 4d9FA, les dades pel que fa colles que l’han carregat en aquests 10 anys són idèntiques –dues- i els percentatges d’èxit no presenten unes grans diferències, amb un 47% de 4d9FA descarregats per un 42% de 3d9FA.  Per tant, estadísticament són castells d’unes característiques molt similars, i si bé el 3d9FA sembla presentar una petita major dificultat que el 4d9FA, aquesta referma l’ordre en què ara es troben a la taula, si bé amb molt petites diferències entre ells.

4d9FA vs  5d9F

La comparació estadística d’aquestes dues estructures és especialment complexa. Mentre el 5d9F l’han fet 5 colles, el 4d9FA només l’han fet 2, fet que justificaria que el 4d9FA es trobi per damunt en la taula d’ordenació.

Tanmateix, en aquests 10 anys, el 5d9F presenta les taxes d’èxit més baixes de tota la gamma alta de castells de nou, amb tan sols un 25% de descarregats (el 4d9FA té un 47% de descarregats) i fins a un 46% d’intents-intents desmuntats (que en el cas del 4d9FA és tan sols del 36%).

En definitiva, és evident que hi ha més colles que tenen a l’abast el 5d9F que no el 4d9FA, com és igualment evident que un cop l’estructura de 5 es porta a plaça té un risc altíssim de no arribar a ser descarregat (78% dels intents) i un risc alt de quedar en intent (46%). Entre aquests dos castells els experts no ho tenen fàcil a l’hora de determinar si atorguen més importància al nombre de colles que poden dur-lo a plaça o a la dificultat de completar-lo –i fins i tot de carregar-lo- un cop ja han sonat gralles.

5d9F vs 2d9FM

Diversos experts situen el 5d9F dins d’una gamma superior al 2d9F entre els castells de “gamma extra” o “gamma alta de nou” –com a mi m’agrada dir-ne. També ho fa la taula actual del concurs, que atorga molta major puntuació a un 5d9f carregat que aun 2d9F descarregat, fet que s’ha accentuat a l’intercalar el 7d9F entre ells.

Malgrat això, hi ha un element si més no sorprenent: són més les colles que han carregat i descarregat un 5d9F (5 colles) que no pas les que han carregat i descarregat el 2d9FM (4 colles).

També hi ha un altre element significatiu: la taxa d’èxit d’un intent de 2d9FM no és gaire distant de la d’un 4d9FA: es descarreguen un 52% del intents de 2d9FM, per un 47% dels intents de 4d9FA.

Amb tot si que hi ha notable diferència entre el nombre de 2d9FM i de 5d9F que s’han portat a plaça (93 contra 63, respectivament), com el la taxa d’èxit d’intents entre aquests dos castells (el 27% de 2d9FM són intents fallits, per un 36% del 4d9FA i un 46% del 5d9F).

Tot i l’ampli consens entre els experts en la major dificultat tècnica del 5d9F, no deixa de ser un factor a tenir en compte que hi hagi més colles que siguin capaces de portar a plaça i descarregar un 5d9F que no pas un 2d9FM. A part del fet, tampoc a menystenir, que mentre el nombre de 5d9F assolits estan molt repartits entre les cinc colles, els 2d9FM estan molt concentrats entre només dues, o que hi ha colles que han fet el salt a la “gamma extra” amb el 5d9F però sense tenir el 2d9FM.

Tot plegat fa pensar que, sense variar l’ordre en els dos, les diferències actuals pel que fa puntuacions i el mateix fet de considerar-los part de dues “gammes” diferents potser estan una mica sobredimensionats, si més no pel que mostren les estadístiques.

Pd8FM

Sense entrar a fons en la comparativa del pilar amb les altres estructures, només notar que tan sols l’han assolit tres colles (carregat i descarregat), però que un cop es domina presenta unes taxes d’èxit molt elevades, amb un 61% de descarregats, un 25% de carregats i tan sols un 14% d’intents fallits –el percentatge més baix dins de la “gamma extra”, fet a part del 9d8-. Això fa encara més complicat situar el castells dins de l’ordre en la taula, però si tinguéssim en compte només les colles que l’han assolit en 10 anys, estadísticament estaria poc per sota del 4d9FA/3d9FA i poc per sobre del 5d9F/2d9FM.

En qualsevol cas, estadísticament, les distàncies entre aquest grup de castells de “gamma alta de nou” semblen més petites del que suggereix la taula de puntuació i la seva pròpia subdivisió en dues gammes.

9d8

No entraré en el debat sobre el 9d8. La mostra estadística em sembla insuficient com per extreure’n conclusions tan aviat. No es pot obviar que de 12 intents, 10 s’han descarregat, 1 ha quedat en carregat i tan sols 1 en intent. Però tampoc es pot obviar que fins ara tan sols l’han intentant 3 colles i totes les que han descarregat el 9d8 en els dos darrers anys també han descarregat el 5d9F la mateixa temporada. Caldrà veure si en el futur proper més colles intenten aquesta estructura per poder analitzar si la taxa d’èxit es manté tan alta com fins ara o si decau. És massa d’hora per comparar-lo estadísticament amb els altres castells.

3d9F vs  4d9F (una dada poc coneguda)

colles Total castells %  resultats

desc

carr

desc

carr

I+ID

total

desc

carr

I+ID

3d9F

9

9

472

76

91

639

74%

12%

14%

4d9F

8

9

252

35

59

346

73%

10%

17%

La comparació entre aquests dos castells és un clàssic recurrent quan es parla d’ordenació de castells i es vincula amb l’anàlisi estadística, o si més no amb el compteig de castells. Així que poc hi ha a afegir que no s’hagi discutit en altres llocs.

Recordar que el 3d9F està per damunt del 4d9F en la taula de punts, atesa la seva major dificultat tècnica. Tanmateix, en els darrers deu anys hi ha més colles que han descarregat el 3d9F que no pas el 4d9f (9 per 8) i són les mateixes les que els han carregat (9 cadascun).

Però si el nombre de colles que han assolit aquests castells són pràcticament el mateix, la cosa és ben diferent quan es tracta del nombre de vegades que s’ha assolit o intentat. El 3d9F s’han portat a plaça 639 vegades, de les que 472 s’ha descarregat, mentre el 4d9F tan sols s’ha intentat en 346 ocasions (poc més de la meitat!) amb 252 descarregats.

L’argument de l’ordenació del 3 per damunt del 4 és tècnicament evident, per la major dificultat i inestabilitat de l’estructura del 3.

Però fins i tot aquí hi ha una dada sorprenent: el 3d9F presenta una taxa d’èxit superior a la del 4d9F. És a dir, estadísticament, hi ha més probabilitats de carregar i descarregar un intent de 3d9F que no pas un de 4d9F. El 86% de 3d9F es carreguen, per un 83% dels 4d9F; mentre el 74% de 3d9F s’arriben a descarregar, per un 73% de 4d9F. La dada és més evident mirada de forma inversa: el 17% d’intents de 4d9F són fallits, mentre en el 3d9F només queden en intent (o desmuntat) e 14%.

Un cop més, l’estadística no confirma, sinó que sembla desmentir, la major dificultat tècnica –altrament òbvia- del 3d9F respecte del 4d9F, que té menys probabilitats de reeixir quan s’intenta –fet a part que s’intenti la meitat de les vegades-. Certament, fa de mal ordenar aquests dos castells en una taula de punts.

Continuarà…?

Fins aquí la primera part dedicada als castells de nou. Si ho trobeu d’algun interès, en propers dies continuaria el mateix tipus d’anàlisi amb els castells de 8 i de 7.

 

GRÀFICS RESUM

taula stats C9 3taula stats C9 1  taula stats C9 2

 

Trobareu la taula completa de dades a:

http://bit.ly/YDzAki

Anuncis
%d bloggers like this: