Manresa, Diumenge de Rams, 24-3-2012. Crònica apòcrifa.

Això no és ni tan sols una prova, només un divertimento puntual. Disculpeu l’impropi to directe i informal. Lo siento, no volverá a ocurrir.

A Manresa no ha caigut la grossa, però hem recollit petites sorpreses molt agradables

Sovint, triar a quina diada castellera vas el diumenge és una mica com jugar a la lotto ràpid: tu tries un cartró, però fins que no has rascat totes les caselles –fins la darrera- no saps si tens premi o no. Avui hi havia quatre cartrons amb possibles premis en forma de castells de vuit, i està clar que la grossa no ha caigut a Manresa. A Vic, els Castellers de Barcelona han fet la segona clàssica de vuit de l’any; a Sants, els Borinots han fet el 3d8, el castell de vuit més matiner de la seva història; i al Poble Sec, Gràcia també ha fet el 4d8 més matiner de la seva història. Havia triat el cartró de Manresa no tant per la importància ordinal dels castells que s’hi poguessin veure, com per anar veient colles amb les que encara no m’havia ensopegat a plaça en aquestes primeres setmanes de temporada.

A Manresa, no només ens hem quedat sense la cirereta d’un castell de vuit, sinó que fins i tot l’intent de 2d7 ha quedat en coitus interruptus, i ha estat l’única diada amb intents desmuntats, fins a tres en total. Però la diada ha estat una petita capsa de moments –i castells- molt agradables, digna d’un col.leccionista de joguines sortides dels Kinder Sorpresa. Potser no hem vist castells grans, però si una munió de petites sorpreses o novetats inesperades.

Manresa ens ha rebut amb la seva grisor habitual, la mateixa de la camisa de la colla –bé, la camisa és un blau grisós ratllat molt fi, però acaba per aparentar gris a la distància-, poc públic, més aviat format per famílies amb canalla que venien amb les palmes i els palmons convertits en escombres i que ben aviat han anat abandonant la plaça. En benefici de l’assistència del públic cal dir que l’amplitud de la plaça de Sant Domènec tampoc no ajuda a què sembli mai plena. Això sí, hem gaudit de la irrupció dels armats per la plaça que han fet interrompre per breus minuts la diada, no per altra cosa que per la seva sonoritat.

Els Minyons ens deixen una mica desconcertats a tots plegats

Comencem pels Minyons de Terrassa, que tot i ser els darrers en actuar eren els “caps de cartell” i el principal atractiu de la diada.

Només arribar a plaça, el “nou” cap de colla –que avui semblava un nen amb sabates noves i renovades il.lusions- ja m’espeta que vaig més embalat jo que ells, i que avui no porten al programa fer cap castell de vuit, que encara “no toca”, que no cal córrer. I en part és cert, la temporada és molt llarga i Minyons tampoc havien fet mai un 4d8 tan matiner, l’únic en un mes de març data ja de 1998. Que les altres colles corrin no vol dir que totes hagin de seguir el seu ritme, com bé sap la saviesa de zona tradicional.

Ha estat a la segona ronda quan han tirat el que havia de ser el sostre de la diada, el 2d7, però al final ha quedat en intent desmuntat i ja no hi han tornat ni en ronda de repetició ni a la tercera. No m’agraden els símils futbolístics amb els castells, però el 2d7 dels malves ha estat una mica com aquelles situacions de fora de joc en que depèn de la perspectiva diries que l’àrbitre l’ha espífiada clamorosament o ha encertat perquè evidentíssim. Vist lateralment el castell ha semblat controlat en tot moment i sense més bellugueig que el propi de la marca Minyons. Però potser vist des l’esquena dels rengles es podia apreciar un castell més remenat. Jo era al lateral, més que res per la foto de torn –avui vídeo i tot-.

Alguna cosa no devia rutllar tan bé com semblava quan el cap de colla ha fet pujar l’aixecadora però ha retingut l’enxaneta sobre la pinya fins que l’aixecadora no remuntava dosos. El castell no sembla presentar problemes, així que molts ho hem atribuït a que l’enxaneta devia ser una fletxa pujant, fet que es confirmava perquè l’aixecadora ha grimpat pel seu rengle a una velocitat impròpia d’una torre, fent el castell una mica llarg o lent. Però amb l’aixecadora ja col.locada i esperant pacientment, l’enxaneta ja ha tingut problemes per remuntar terços i un cop a quarts ha mirat a baix i ha fet una passa enrera, s’atura, segueix pujant, arriba a espatlles de dosos i de sobte tira avall, mentre l’aixecadora es quedava col.locada al seu lloc fins que l’enxaneta ja havia baixat de la pinya i tot.

D’entrada ha semblat un fet propi d’indecisió de canalla novella, però després hem esbrinat que la sobtada marxa enrere eren ordres del cap de colla. Alguna cosa no rutllava tan bé com semblava des de la meva posició i, de fet, a la baixada sí que s’han observat algunes oscil.lacions endavant i enrere dels dos rengles. I un cop desmuntat el castell més d’un casteller comentava la incomoditat amb què estaven treballant. En fi, jo us recomano que us mireu el vídeo, que ja corre per la xarxa,  i us formeu la vostra pròpia opinió. I és que els Minyons no deixaven un 2d7 en intent desmuntat des de l’abril de fa dos anys… però per trobar l’anterior ens hem de remuntar al… 1994!!!

A la tarda el propi Màrius Boada s’ho prenia amb humor, dient que algun dia descarregaria un dos a la plaça Sant Domènec, recordant l’intent desmuntat de 2d9fm del 1999 en aquesta mateixa plaça.

La resta de l’actuació dels malves no ha tingut més història… o sí… potser no l’ha tingut tècnicament, però sí en dos altres aspectes molt significatius i dels que val la pena prendre nota.

D’una banda, la gran quantitat de cares noves en totes les posiciones dels castells, tant en els que veuen (el tronc), com al nucli de baixos, com sobretot en la canalla. Els Minyons estan aprofitant l’inici de temporada i els tres assajos setmanals per rodar molts nous castellers en vistes a la futura renovació tant dels troncs, com de les pinyes. Tot plegat sense que es deixi sentir en la seguretat dels castells de gamma alta de set. Potser la renovació de la canalla sigui el que planteja més dubtes vist des de fora, però tot just som al mes de març, cal pensar que ja aniran agafant l’habilitat i velocitat pròpia de la canalla de Minyons. I en qualsevol cas, la renovació a llarg termini sembla garantida, ni que sigui per la llarga filera de cotxets de bebés que hi havia avui aparcats en bateria al costat de les gralles malves.

De l’altra, l’ampliació del ventall de castells. Reconeguem-ho, tots ens hem quedat una mica estabornits quan els hem vist enlairar un 3d7a i un 7d7. En converses molt informals fins i tot alguns membres de la colla mostren la seva sorpresa al respecte. I és que deixem-nos d’històries, el 7d7 d’avui és el segon en tota la història de Minyons, i el 3d7a és el tercer que descarreguen en les tres actuacions que han fet, quan no el tiraven des del 2010. Una anècdota que indica la novetat que suposen aquests castells per als malves és que fins i tot les gralleres han hagut de preguntar-se com es feia el toc en el pas de l’enxaneta entre els dos poms del 7d7.

Cap on va això? No ho sabem. Només sabem que no és fortuït o casual. I a partir d’aquí rumorologies i especulacions de les que en defujo: que si un hipotètic 3d9fa; que si obrir la gamma de castells per no encasellar-se tant en les estructures bàsiques de 2, 3 i 5 com l’any passat, que si fer un 7d7 per anar rodant més nous castellers de tronc… Algun sentit tindran per a la tècnica totes aquestes petites sorpreses que han anat sortint a mesura que rascavem les caselles dels castells de la lotto ràpid d’avui. Només l’avanç de la temporada ens dirà per on van els trets… o si no van per enlloc. Per ara la resposta és: “algun castell hem de tirar, oi?”

Tècnicament, el 5d7 i el 3d7a impecables, amb el mèrit de les cares noves. El 7d7 amb què ens han sorprès en tercera ronda potser ha presentat algun petit problema més: l’estructura del quatre s’ha anat estirant, amb el rengle buit enganxant-se al rengle del mig, mentre el rengle de l’aixecador s’estirava i repercutint aquesta mala quadratura des de segons fins a quarts, particularment al que vindria a ser la buida –la que queda d’esquenes al video-. El quatre ha perdut mides, però això tampoc vol dir que –vist des de fora- els castellers hagin patit en cap moment. En canvi el tres sembla que ha treballat amb molta comoditat. Això sí, Minyons també disposen del seu propi “enxaneta ninja” que seguint la innovació dels Nois de la Torre al Concurs7 salta de pom a pom a través de les faixes i sense haver de baixar i remuntar dosos, amb el que el castell s’ha fet encara més veloç del que ja era de per sí.

En conclusió, els Minyons no se n’han sortit amb l’objectiu del dia, un estrany 2d7 que no semblava estar tan malament com per desmuntar-lo, però ens han ofert un reguitzell en forma de cares noves i de castells gens, però que gens, gens, gens, habituals en aquesta colla.

Al final de la diada, persones que no havien estat a plaça pressuposaven que Minyons haurien sortit de Manresa amb cares llargues pel 2d7 i no haver ni provat el 4d8. Doncs francament, la meva opinió personal és just la contrari. Entre la colla es respirava il.lusió i entusiasme per la nova temporada, la sensació que els assajos anaven millor del previst, que la gent respon millor de l’esperat als tres assajos setmanals, que això permet donar oportunitats a més gent per anar renovant posicions. En definitiva, moltes il.lusions posades en la nova temporada que tot just s’enceta… i poques presses per seguir el ritme frenètic que estan imposant algunes colles, conscients que la temporada és molt llarga i no cal cremar totes les naus des d’un bon principi.

Els Tirallongues ensopeguen per dos cops amb el 3d7a

La colla amfitriona es plantejava la diada amb l’objectiu de revalidar –i fins i tot avançar en uns dies- el 3d7a més matiner de la seva història, que va ser l’any passat per la mateixa diada de Diumenge de Rams, però les coses no han acabat d’anar bé de tot.

Els manresans han començat la seva primera actuació de la temporada amb un 3d7 que ha pujat bé de mides, però amb una canalla força lenta, fet que ha comportat que el castell anés perdent les mides inicials sense arribar a patir en cap moment.

El 3d7a se l’han guardat per la segona ronda, com manen els cànons clàssics de la castellística. Però hi han ensopegat per dues vegades i tots dos cops ha quedat en intent desmuntat. En el primer intent ha estat la tècnica la que ha manat a la canalla tirar avall quan tot just estaven remuntant de terços a quarts, amb dosos col.locats i entrant el terç del pilar. Dos pisos –terços i quarts- que precisament estaven perdent les mides de forma progressiva. La decisió de desmuntar ha semblat prudent perquè, encara que el castell no perillava, li quedava molta estona i les mides no eren les més idònies si la canalla pujava lenta. El segon intent de 3d7a s’ha quedat just en el mateix punt: dosos col.locats, terç del pilar col.locat, i canalla remuntant terços. En aquest cop, però, des de fora ha semblat que ha estat més per indecisió de la canalla que no per decisió tècnica, perquè l’estructura del tres es veia força millor de mides i més parada.

Els Tirallongues han redreçat la diada en tercera ronda amb un 5d6 sense més història. I finalment, com a amfitrions que eren han fet ús del privilegi no escrit de disposar d’una quarta ronda per sortir de plaça amb tres castells i millors sensacions. Els de Manresa han utilitzat aquesta ronda extra per descarregar un 4d7 que ha semblat pujar còmode però ha estat força més treballadet a la baixada però sense perillar en cap moment. Finalment, han aixecat un P5 força robust en solitari.

Els Castellers del Riberal donen una altra sorpresa amb una excel.lent actuació de sis

Queda encara comentar l’actuació dels Castellers del Riberal, que personalment m’ha sembla excel.lent per al nivell de la colla. Els rossellonencs han plantat Pd5, 2d6, 3d6a i 3d6 –just en l’ordre invers-, que correspon ni més ni menys que a la cinquena millor actuació de la colla en els darrers dos anys, així que poca broma amb el que han fet en un mes de març. En aquests dos anys tan sols han superat l’actuació d’avui en quatre ocasions, en dues a l’afegir-hi el 4d7 i en les altres a l’afegir-hi el 5d6. El que hem vist avui a Manresa no feien mai abans de finals de maig o primers de juny, així que podríem dir que van a ritme metropolità –o barceloní-, dos mesos per endavant del que seria habitual en ells. No ha estat el 2d6 –ni probablement el P5- més matiner de la història de la colla,  ja que altres anys l’han aixecat per Sant Vicenç, festa major d’hivern de Baó, però si dels més matiners i al nivell de les seves millors actuacions recents.

Els de Baó han vingut a Manresa amb pocs efectius, ells mateixos reconeixien que els hi faltaven una vintena de persones, però han mostrat un excel.lent domini dels troncs en els castells de sis.

Però la seva actuació encara pren més mèrit si tenim en compte que presentaven nombroses baixes importants als troncs. Així, no ha vingut cap de les dues dosos i han hagut de recuperar a dues quartes en la seva posició. De la mateixa manera que han estrenat el segon i el terç del pilar de cinc.

Tant el 3d6 com el 3d6a han mostrat una gran solvència i seguretat en els troncs, tot i que el problemes derivats d’haver de substituir les dosos per quartes i tot el que suposa tant a l’hora de remuntar la canalla –molt decidida en tot moment-, com d’obrir-se el castell al pis de dosos.

El 2d6 i el P5 ja han estat més treballats, però pocs comptàvem que portessin aquests castells fins a Manresa al mes de març. El 2d6 ha presentat moviments basculars al llarg de tota l’execució, tant lateralment com endavant i enrere, potser en part pel pes inusual de les quartes, però l’han defensat amb un ofici inesperat d’una colla de sis, amb molt treball tant dels segons i els terços, com amb una canalla molt fineta i decidida.

El P5 ha estat el plat fort del dia del Riberal, amb una alineació “revolucionària”, en que debutaven segon i terç i recuperaven una quarta de castells de set com a dos. Precisament aquesta quarta ha fet una gran demostració d’equilibri en la motxilla de sortida quan per moments semblava que el castell podria haver quedat només en carregat.

Destacar també del Riberal la peculiarietat dels seus grallers, que passaven de sonar a ritme de batucada, com si el timbaler del Bruc anunciés l’arribada del setè de cavalleria, a uns misteriosos i inquietants segons de silenci mentre pujava el dos de sis.

I fins aquí aquesta llarga “crònica” que podria continuar i continuar amb més detalls. Com deia al principi, a Manresa avui no ha caigut la grossa, però a mesura que les colles rascaven les caselles de la lotto ràpid del dia, han anat apareixent petites sorpreses agradables, com si sortíssin dels Huevo Kinder Sorpresa i que s’han anat muntant amb delicadesa i “carinyu” fins a acabar construint una diada molt agradable, interessant i instructiva. Demostrant-nos una vegada més que una diada no requereix de castells de nou, o ni tan sols de vuit, per resultar molt i molt interessant i apassionant, sinó que els valors castellers s’expressen en petits detalls i petits tresors com els que ens han deixat un bon gust de boca avui a Manresa. Tot això en el marc d’una diada àgil i ràpida, malgrat intents desmuntats i irrupcions dels armats a la plaça.

Les fotos i els videos els trobareu a http://www.facebook.com/pages/Castell%C3%ADstica/438431539570180

Advertisements
%d bloggers like this: